diumenge, 16 de desembre del 2012

MAGDALENA - MORI... - ROCA BL... ON ESTEM?

10:30 A.M. (conversació telefónica amb Tere...)
 
"Cariño, soy yo.  No te preocupes, no pasa nada.  Llegaré un poco más tarde.  Es que... resulta que... cómo te lo diría... NOS HEMOS PERDIDO!!!.  Pero, tranquila, que ya no hemos vuelto a encontrar y ya estamos bajando hacia el coche..."
- "QUE OS HABEIS PERDIDO???.  Me tomas el pelo?  En el Desierto? Pero, no erais más de 10?  JAJAJAA"
 
Aquest matí, atenent a la convocatória dels "doMIMgueros", hem acudit a les 8 del matí a l'explanada de la Magdalena, amb la intenció de fer una rodada d'unes 2h 15'.  Molta gent i bon ambient per a fer una ruta desconeguda per la vesant interior del Desert de les Palmes.
 

Des del principi estava clar que el grup anava a dividir-se en més d'un depenent del ritme de la gent i, en el segon ens hem quedat la major part:  Paco, Jose, Vicent, Mª Carmen, Javier, Jean, Yvette, Enrique, Luis i jo.  Hem perdut el contacte dels demés i hem provat de continuar la ruta seguint el track descarregat per Paco al Garmin.  Una ruta molt xula, tot hi ha que dir-ho.

Peró, tot i aixó, sempre és complicat seguir una ruta desconeguda... és fácil despistar-se en un moment... total: que ens hem perdut.


... i mira que, segons el Garmin, la ruta seguie molt a prop de nosaltres, peró el Barranc de la Mola ens impedie hi arribar.
 
Com a bons representants de l'espécie humana, davant les dues opcions que teniem (tornar arrere i buscar la ruta correcta o seguir pujant amb l'esperança de poder arribar a las Contiendas) hem triat... la pijor? la més difícil? Doncs, no:  la més divertida.  Fora camins!!!
 
La ruta ha deixat de ser un exercici de força i resisténcia física en la que corres i camines per a convertir-se en algo diferent.  Més aviat, un exercici d'orientació, d'obstacles i d'obstinació per arribar al punt on debiem arribar.  Estavem tancats dins lo que, pel que he pogut esbrinar, són les "restes arqueológiques de la Mola".
 
 
Malaides tanques i malaides portes.  Quan de temps ens ha costat eixir d'aquest laberint?  No ho sé, peró, tot i que les nostres cames han acabat marcades per a uns quants dies, trobe que ha estat divertit.  No teniem molta pressa i no teniem l'obligació de fer un entrenament fort per l'inmediatessa d'una cursa, així que, amb calma i xarrant hem decidit que, un cop recuperada la ruta, debiem arribar fins las Contiendas...
 
 
I, vaja, hem arribat.  Separant-mos i agrupant-mos varies vegades i, després d'una dura pujada final, ens hem reunit finalment al coll de Las Contiendas.  Per fí, terra coneguda!!!
 
 
Ara ja estem situats.  A correr!!! La história de la resta de la ruta ja és senzilla... Contiendas - Mas de Xiva i directes cap a la Magdalena, on ja feie 45' que els més ràpids (i no extraviats) ens aguardaven...  El que s'han perdut!!!
 
 
Gràcies per les fotos a Javier Meseguer i a Jean.


6 comentaris:

  1. Una bona aventura que contar. Per eixa zona també jo fa temps em vaig quedar sense possibilitat de seguir. No vaig ser tan valent com vosaltres, i aleshores vaig haver de recular.
    Ha estat un matí molt complet i divertit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, si, David. Tots ho hem passat bé, cadascú a la seua manera...
      Cóm ha estat finalment la teua ruta?

      Elimina
    2. 34 i mitg i telefonant a la dona, Marian, 20X1000, x tus +, 20X1000, com el chiste.;-))

      De la Pobla a Cabanes portava un track de feia temps volia fer, i bé, la veritat no m'havia imaginat que es podía complicar tant enllaçar estos dos pobles tant al costat l'un de l'altre, però ha estat molt interesant, tot per senda i la única posible baixada a Cabanes des de dalt del Tossal de Gaidó,... sorpresa!!, per una aigüera vertical que te canviava les ungles dels peus en uns minuts. ;-)).
      Tots hem aprés coses noves en els nostres camins.

      Elimina
    3. Osti, tú. Aixó ja no és ni running, ni trail, ni ultra... Guarda la ruta, que si penses que val la pena, més endavant igual t'acompanyem. Aventura!!!

      Elimina
  2. Divertidisimo!!!. Lo hemos pasado pipa. la aventura y la imprivisacion lo ha hecho mas interesante. ha sido un entrenamiento donde mas que correr se han saltado vallas.JJJ Todo es deporte. Ademas hemos estado muy agusto con gente del MIM.

    salut
    Vicent F.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desde luego que ha sido divertido... aunque mis piernas nos lo recordarán al menos una semana. Creo que podríamos escribir una tesina de botánica mediterránea con todas las clases de plantas con pinchos que hemos "probado" hoy.

      Elimina