Doncs ja ha passat la esperada Marxa al Bartolo i no em puc queixar.
La cursa ha començat ben de matí, a les 5:15 concretament. Els ànims per tornar a correr aquesta prova eren majors que la son i, en un tres i no res, ja estava al cotxe camí de Benicassim.
Després de la rutina de recollir el dorsal i possar-lo (amb les mateixes dificultats de sempre) a la samarreta, sorpresa d'anar trobant gent coneguda i inclós algú de nou...
A les 7 en punt (hi ha que agraïr el canvi horari) es donà l'eixida que aquest any presentava novetats en la primera part del recorregut, per abandonar el poble. Aquest canvi fa que el primer quilómetre sigue més suau, més plà, pujant per l'esquerra de la carretera del Desert i empalmant amb la ruta habitual després del barranc del motocross.
Les sensacions eren molt bones, les cames em responien bé i vaig provar de trotar tot el possible a la pista que du fins la font de la Teula i, excepte en 2 o 3 costes més dures, ho vaig aconseguir.
Primer control en 44:44 i amb ganes de seguir. Dos gots d'isotónica i a correr. En aquest punt vaig coincidir amb Jean que anava amb la seua càmara. Al final teniu l'enllaç al video que va grabar per tot el recorregut de la cursa. Genial. No eixie tant en un video desde la meua boda...
El cresteo del Bartolo, igual: 29 minuts per a arribar al control de la Creu en 1:31. Realment, la meua idea a l'inici de la cursa era acabar-la en unes 3 hores peró aquest parcial ja indicava que el temps total anava a ser inferior.
De totes maneres, amb la idea de no forçar massa, em vaig dedicar a baixar fins el control de la Font Tallà a un ritme lent, deixant-me anar. En aquest punt, ja des de les crestes, anava acompanyat per Quique, un corredor de València, nou en aquesta cursa i que tenie l'intenció de baixar de 3 hores i que va decidir que el meu ritme li anava bé.
Una vegada passat el tercer control, ja ha passat el pijor. L'unica dificultat és el pas de les Agulles peró en aquest punt s'havie format un grup de 4/5 corredors que ens vam acomodar a un ritme que ens semblava adequat per a tots i la baixada fins el control d'aigua final la ferem a tren, ja que ningú no tenie l'intenció de correr més que els demés.
Probablement, la part més dura de qualsevol cursa sol ser la dels quilómetres finals, on les cames ja no van com al principi i la calor apreta més. Peró ja no importa, només queden 3 quilómetres per a arribar a la meta i hi ha que apretar les dents per tal de no deixar de correr fins la foto final.
Al final, aquí ho podeu veure: 2:49:42, quan el meu millor temps aquí ere del 2005, amb 2:51:13. Molt millor del que esperava i no només pel temps, també per les sensacions durant tota la cursa, amb la sensació de que, en algun punt, encara hagués pogut retallar algún minutet... peró no ere aquest el propósit d'aquesta Marxa al Bartolo: en dues setmanes hi ha que fer la Maratón del Aneto.
Hi ha que parlar també de Vicent, que va aconseguir millorar la seua marca per a deixar-la en 3:16:29 amb l'ànim i el bon rotllo que el caracteritzen.
Enllaç al video de Jean-noël Huillery
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada