De vegades les coses no eixen com s'havia pensat i, malgrat aixó, encara eixen bé. La marxa d'aquest matí es un bon eixemple.
En principi, la ruta programada devia ser de 3 hores, passant pel Bartolo, Les Santes i la Font Tallà, peró avui la meteorologia no era la més adequada, al menys a les 7:30 del mati, quan la pluja caia amb força a l'aparcament del Monestir. Amb aquesta situació, l'opció era prou clara i Vicent, Juan i jo l'hem pressa sense dubtar-ho: "doncs podriem baixar a Benicassim i vore de trobar algun bar per esmorzar..."
Per sort, a les hores que hem arribat al poble, els unics bars oberts eren els "after hours" amb els joves que encara no s'havien gitat i, clar, no era qüestió d'entrar amb les malles curtes de correr i tot aixó...
Mentrestant, la pluja ja havia deixat de caure i, a la vista de la nova situació, hem decidit que, una hora més tard del que estava previst i des de un altre lloc, provariem d'improvisar una ruta.
Seguint el camí de la desapareguda Marxa del Bartolo de novembre i, eixint de Benicassim pel Cuartel, hem pres, un cop passada l'antena després de l'autopista, la pista que ix a la dreta en direcció Oropesa, per a pujar cap al pas de les Agulles peró, novament, els temps s'ens ha possat en contra i un bon ruixat i un parell de trons ens han fet tornar cap al pont de l'autopista de la carretera del Desert i agafar la senda que puja cap a la Font Tallà i ,després, seguir en direcció a la Font de Sant Josep.
Arribant a aquest punt, Joan ha tingut l'idea de que era un bon dia per a que Vicent coneguera una nova ruta: la verticar del Bartolo. Aixi que pensat i fet. Aquest Vicent es un tot terreny que s'atreveix amb tot. Ací el teniu arribant amb l'ultim esforç a les antenes.
La pujada per la vertical, a ritme suau, en 24 minuts, per a un total ja de 1h42'. No està mal.
Amb aquest camí ja fet, de totes les variants que ofereix la baixada cap a Benicassim, hem triat la que baixa directament a la senda de la Bartola, per a tornar cap al Monestir i fer també el mateix recorregut de la cursa de novembre amb uns 10 km. de baixada.
En resum, una bona eixida "sin comerlo ni beberlo" per qué, en un principi, ja no esperavem fer. La setmana que vé intentarem superar-ho.
Enllaç a la ruta: http://connect.garmin.com/activity/185081536
Con el cel estava tapat i la temperatura ho permetia, ha sigut una bona ocasió per fer la pujada per la Vertical que ja sabem no solem fer amb freqüencia. Ara Vicent ja pot ben dir que és un trail runner, i de segur que ja no cal que li conten què és això de la pujada vertical. Per cert, de l'esforç als últims metres quasi que traem xepa!!! jajaja. En realitat ha estat una "encerrona" no premeditada, pero després del "cabreo" segur que m'ho agraeix! jajaja
ResponEliminaDoncs, sí, i a més, és "facilón" com Isidoro: jo el que digueu, on em porteu...
Elimina